Alex Daràs: To Dare is To Do!!!

  • Alejandro Daràs
  • 22 anys
  • Nules – Chicago (EEUU)

 

 

 

 

“To dare is to do”, (atreverse es conseguirlo). Aquesta es una història que m’agrada especialment. Quan persones que coneixem o que hem tingut prop viatgen molt lluny, a llocs que potser em vist sols en pel.lícules. Que inclús ens han fet somiar amb históries romántiques o thrillers…. quan algú trenca aquesta distància i fa que aquests llocs siguen mès prop a tots nosaltres, no podem mès que sentir admiració.

Estem apunt de conèixer a un castellonenc que ha realitzat “el sueño americano”, que no es poc. Nulero, 22 anys i sense por a res, aquesta es la descripció breu de Alex Daràs: avuí viu a Chicago i no descarta ninguna possibilitat de cara al futur.

1. On estàs, desde quant i que estàs fent?

Actualment estic vivint a Chicago des del darrer Agost. Vaig vindre degut a l’obtenció d’una beca de mobilitat (PROMOE) de la Universitat Politècnica de València (UPV) la qual consisteix en un programa de doble titulació entre l’IIT (Illinois Institute of Technology) i la mateixa UPV.

2. Per què vas decidir anar-te’n?

Me’n vaig vindre ja que aquest acord acadèmic em permetia realitzar el “Master of Architectural Engineering” a Chicago simultàniament amb el meu cinquè curs d’Arquitectura a València. A més a més, deixant a banda raons purament acadèmiques, la possibilitat de viure un any a una ciutat com Chicago la veia molt atractiva.

3. Què et resulta mès difícil d’estar lluny de casa?

Lo més difícil d’estar lluny de casa sempre és l’enyorança de les persones volgudes, al principi es fa molt complicat no poder veure a totes eixes persones especials que han estat tant de temps al teu costat i d’una manera o d’una altra formen part de la teua vida diària. Una menció especial en aquest aspecte es per al meu germà; els dos últims anys compartint pis a València han fet que estiguérem més lligats si cap i es fa molt estranya la vida diària sense ell.

Millenium Park

4. Quines son les teves previsions de futur? Què t’agradaria fer?

Les meues previsions de futur hui per hui no estan gens clares, a curt termini, en principi hauria de tornar a València l’any que ve per fer el meu Projecte Fi de Carrera i finalitzar així els meus estudis d’arquitectura; però la veritat es que ací tinc alguns fronts oberts que potser retarden la meua tornada alguns mesos més, encara no ho tinc clar. Tot dependrà de com evolucionen les coses durant els pròxims sis mesos i de factors tant diferents com l’acadèmic, l’econòmic i l’anímic.

5. Parlans d’algun lloc que, fins ara, t’haja impresionat o t’haja agrada molt? No sè sap mai si anirem algun dia a Chicago.

La veritat es que hi ha molts llocs que m’han impressionat des de que estic ací:

– el primer de tots, la ciutat en sí, m’agrada molt. Poder sentir un concert de jazz en directe en Millenium Park, pujar a la Torre Sears (actualment anomenada Willis) o estudiar a un campus dissenyat per l’arquitecte Mies Van der Rohe son exemples de les moltes coses que hui per hui puc fer a diari i potser mai mes puga, així que les estic gaudint tot lo que puc.

– després, New York City, a pesar de ser estressant degut a la gran quantitat de gent que hi ha, és una ciutat que sempre recordaré gràcies al viatge d’aquest any.

– i finalment, “Niagara Falls” les cascades també hem van impressionar molt.

 

Niagara

Alejandro acaba amb un agraïment molt especial: “després de tot, m’agradaria donar les gràcies als meus pares, Vicent i Marisol, ja que sense la seua gran ajuda no haguera pogut complir aquest somni”.