Vicent Beltràn i el significat de “No et Rendisques”

Desprès de molt de temps de silènci, per motius logistics, he estat parlant amb una persona que principalment es un amic al que vaig conéixer fa molts anys en la “terreta”. Desprès clar està ens vam separar fisicament però he seguit prou de prop, gràcies als avanços tecnològics, la seva trajectoria. El que mès m’impresiona de la seva història es que es tracta d’una demostraciò de que RES ESTA ESCRIT. Amb treball i sacrifici els somnis poden convertir-se en realitat i les condicions del lloc en el que es naix o de les possibilitats que tenim davant mentre creixem no han de ser definitives si no volem.

vicent-perfilMireu en qui sha convertit Vicent Beltràn. De Betxì. 35 anys

 

  1. Quan t’en vas anar de betxì i per què? La primera volta que vaig marxar de Betxi va ser 2003 per motius laboral. Despres vaig tornar a viure allí dos anys i ja en 2006 vaig anar a viure a Valencia per a poder estudiar. Desde entonces ja no he tornat sols que per a visitar a la familia.
  1. Què ha sigut lo mès pesat de estar fora i lo mès dificil? Lo mes pesat de estar fora es estar lluny de les persones que estimes, pedret events importants i no estar en celebracions que t’agradaria estar. A mi m’agrada molt viatjar pero hi han voltes que estàs en una aeroport a l’altra banda del mon i et preguntes que fas allí quan el que t’avelleix es estar prenen algo en la teva gent. Lo mes dificil es el començar en un lloc nou, no coneixes res i tens que buscar lloguer, cotxe, arreglar papers, etc… normalment en un altre idioma i tractant amb un altra cultura.
  1. Quina ha sigut la teva trajectoria, en què has treballat i en que t’has especialitzat? Jo vaig començar venen material per a la construcciò en un almacen en el poble quan tenia 16 anys. Alternava este treball amb el de cambrer en cap de setmana. Al complir els 18 anys em vaig independitzar i vaig començar a treballar com a electricista.

vicent-1Al mateix temps vaig traure la titulaciò de socorrista aquatic i en 2003 vaig anar a Ibiza a treballar. Mès tard vaig començar a estudiar per a entrenador de nataciò. Una volta vaig tindre el titol vaig estudiar la prova d’access per a majors de 25 anys ja que no vaig acabar els meus estudis i vaig entrar en la Universitat a estudiar Ciencies de l’activitat fisica i l’esport. Vaig traure tambe el titol d’entrenador de triathlon i vaig tindre la sort de que la federacio de triatlon de Valencia me va contratar una volta acabat el periode de practiques amb ells.

Per motius d’estudi vaig anar a Londres en 2011 on vaig treballar d’ entrenador de triathlon en un club d’allì. Desprès la meva parella s’en va anar a treballar a Kuwait i en unes de les visites em van oferir treball a mi tambe. Vaig estar quasi 3 anys allì alternant el meu treball en un club amb el de entrenador nacional. Desprès en 2015 vaig fixar per Bahrein com a seleccionador nacional. Ara treballe per a la Federaciò Internacional donant cursos de formaciò per el mòn i entrenan a esportistes a nivell privat. La meva especialitzaciò ha anat encaminada a l’ entrenament de triathlon d’alt rendiment

vicent-2

  1. Què has fet durant l’ultim any (professionalment parlant) i què es el que mès t’agrada de la teva feina? En 2015 vaig firmar com a entrenador nacional de Bahrain. Va ser un any molt productiu ja que vam guanyar totes les categories del campeonat arab de triathlon. Tambe vam estabilir un grup d’entrenament, vam anar al campionat del mon militar i vam obtindre mes de 60 podiums en competicions. A mitad d’any vam saber que anavem a ser pares i vaig decidir tornan a Espanya per a que Avril nasquera. Enguany vaig rebre una invitacio de la Federaciò Internacional per a convertirme en professor dels cursos de formacio i camps de desarroll. Evidentement vaig aceptar i ara viatje per el mòn donan clases i training camps.

vicent-4

El que mes m’agrada sense dubte es fer creixer el meu esport, avançar i deixar que la comunitat del pais continue amb aquest desenvolupament. Aplegar a un lloc on no hi ha res i desprès d’uns anys vore com el que un dia començares ha crescut. Dur a gent a competir a nivells o competicions que mai esperaven podrien participar.

  1. Quins plans de futur tens? En un principi seguiré entrenan al esportistes que duc arreu el mon, seguiré desenvolupant el projecte personal del Bteam i seguiré amb la formacio de la ITU (International Triathlon Union). Tinc varies ofertes interesants per varios llocs arreu el mon pero no tinc pressa en firmar, ara vullc dedicar-li temps a la familia.
Anuncios

Balma, Brussel.les i Barcelona.

 

  • Balma Llansola, Castelló
  • 28 anys
  • Brussel.les

 

 

De tots els protagonistes de Castellonenses en el Mundo que hem conegut fins a aquest moment, crec que Balma Llansola, es la més determinada i ambiciosa en quant a la decisió d’anar-se’n fora. El seu objectiu estava molt més definit que en la resta d’històries quan va decidir dixar Radio Castellón, on la vaig conèixer obviamente, i volar fins Bélgica, a Brusseles concretament. “Jo treballava a la radio quan vaig vore una oferta de beca com a técnica lingüística a l’oficina regional de la Generalitat Valenciana a Brussel.les. Vaig vore els requisits que demanaven i no m’ho vaig pensar”.

 

 

En realitat, va haver de dixar la radio abans per què una de les condicions per a obtindre la beca era estar a l’atur, per tant, sense certesa ninguna va dixar el treball. “Pensava que havia acabat una fase a la ràdio i volia ampliar el meu camp professional, per aixó vaig decidir provar sort amb la beca”.

Nadal a Brussel.les

A l’estiu de 2009, Balma va saber que li concedien la beca i va sortir cap a Brussel.les. “Allà vaig encarregar-me de fer seguiment de les polítiques i els temes relacionats amb llengua educació cultura i joventut de la unió europea. Vaig aprendre el funcionament de les institucions europees i vaig treballar en projectes europeus. També m’encarregava de fer les traduccions al valencià i de donar els cursos oficials de valencià que s’organitzaven a l’oficina, tant per als treballadors com per al públic en general”, explica ella mateix. Va portar endavant aquesta feina fins novembre de 2010.

Parc Cinquantenari

Segurament, Balma pensava que de nou, era el moment de finalitzar una etapa i “en veure una oferta de treball com a técnica de comunicació i relacions internacionals a la Xarxa Vives d’Universitats i em vaig traslladar fins a Barcelona on he estat un any i mig”.
A la pregunta que quines son les coses més difícils de viure fora casa, potser lluny, Balma contesta molt tranquil.lament que no va trobar dificoltats per diferents motius: d’una part la multiculturalitat de Brussel.les…”El més difícil podríem dir que és que quan estàs fora et perds coses, la vida continua per a tots i quan te’n vas podríem dir que deixes la teva vida aparcada per fer-ne una de nova. Construir-te un nou món des de zero”, considera.

A Brujas amb la seva germana

Després de Brussel.les, Balma va estar un any i mig a Barcelona, com a tècnica de comunicació i relacions internacionals a la Xarxa Vives d’Universitats i a Castelló, on fa unes setmanes ha acabat el contracte amb la finalització del projecte en què treballava. 
Per a Balma el futur està encara en l’aire perquè considera que son molts els motius que poden influir en les decisions professionals, amb 28 anys, no descarta tornar a l’estranger si troba l’oportunitat i de fet, el proper passatge es un curs intensiu a Alemanya.

A Castellonenses estarem molt pendents de les properes decisions de Balma. Per cert, si has visitat Brussel.les o Brujas i tens algunes fotos podem publicar-les a aquest espai. T’esperem!!