Nora Recatalà: “No entenc com la gent no valora el que té”

  • Nora Recatalà, Almenaranora perfil
  • 24 anys
  • Polonia

Estimats castellonencs, finalment una nova entrada que m`ha costat molt d’aconseguir però de la que estic molt molt orgullosa. Nora, com heu vist ací dalt, es una persona que tot i que es molt jove, podria ensenyar moltissim a tots nosaltres. El que mès m’ha agradat de la seva historia es, per una part, que no té por a res, però per l’altra la gran passió que posa en alló que diu i en alló que fa….pense que aquesta història podria ajudar a molts de vosaltres a recuperar els propis somnis, aquells de quan erem menuts, i tractar de realitzar-los. Gràcies Nora.

Jéssica

Em dic Nora Recatalà, tinc 24 anys i soc resident d’Almenara, el meu món gira al voltant del disseny i de l’art. Si preguntes  a qualsevol persona que me coneix et dirà que soc fanática de les cadires, dels cafés, del roig i el blanc i que observe tot alló que te a vore amb el disseny. Quin món més complicat que he agafat pensaràs segurament, però no hi ha res millor que treballar i viure per i amb el que et torne completament feliç. Com tots els estudiants, per poder tirar endavant en els estudis he estat treballant com a socorrista a les platjes i piscines i també com a monitora tot l’any.

El primer contacte i formació que vaig tindre aquest món va ser en la música, forme part de la banda musical del meu poble (toque el clarinet i el violoncel) però de fa 2 anys que no hi vaig perquè els estudis cada vegada requereixen més temps i pensé tornar tot si acabe vivint al meu poble.

El segòn contacte amb el disseny, què dir quan de molt petita (ara tambè em passa) no puc tindre els mobles sempre en el mateix lloc, cada mes o un poc més necessite  moure les coses i deixar-les en altre lloc. Eixa petita mania va ser el que me va fer pensar en aquest món de l’interiorisme i per moltes més coses com estar empastrada a l’hora de pintar casa, imaginar-me amb facilitat el que no hi ha en un espai, vinga el que es diu tindre una bona visió espacial, restaurar mobles antics, més cadires que altres objectes. Gran fascinació per les cadires de disseny i les més antigues. Si veig una cadira en un estat mínim per poder restaurar-la al fem, me la porte a casa i queda tant nova com perfecta. No entenc com la gent no valora el que te!

La part que més m’agrada de la meva vida és viatjar i conèixer món, gent, cultures, menjars, edificis…etc. Tot va començar quan vaig eixir d’Espanya la primera volta cap Alemània, un viatje amb els companys musics en estiu, em va obrir els ulls a un mòn que no coneixia, la meva ment va canviar en segons, tantes coses noves per veure, per disfrutar, per investigar, diferents construccions, conèixer aquells edificis que tant habia estudiat podía vore’ls i observar-los. No era la mateixa quan vaig tornar a casa, tenia un nou propòsit i era treballar, estudiar i anar a vore món fins que no puguera. Fins ara he pogut viatjar també a Dublin, Galway (Irlanda); Milàn (Italia); Wroclaw, Katowice, Krakow, Rzeszów, Warsaw, Gdansk, Sopot, Lódz (Poland); Amsterdam (Països Baixos) ; Brujas (Bélgica); Tallin (Estonia); Malta; Seattle, Portland, Nova York (EE.UU)

Alemania Juliol 2004

collage alemania

 

Un viatge que sempre recordaré, amb la banda del meu poble, tots músics i sempre contant, a Alemanya en autobús, si si, en autobús, però tot es fa passar més divertit si tot va ple de músics, allà on anàvem l’armàvem, també el recorde per ser el primer i per conèixer cultura, una arquitectura diferent a la qual estava acostumbrada a veure per on visc jo. Un menjar tan diferent, tantes coses que no coneixia que me sentia com un xiquet quan va a un parc nou i vol pujar a tot el que hi ha i pensant sols a poder arribar a fer-ho tot i vore-ho tot. El que més em va impressionar (una de tantes) és aquell moment a un restaurant demanarem una Frankfurt i portaren a taula més que res que mig metre de llonganissa  alemanya.
Les cases, els camps, els boscos, als poblets totes les cases eren de fusta i pareixia de pel·lícula tot, que llocs me podia pedre si me quedava queta en el meu poble…

Irlanda Juliol 2007

Imagen

 

Irlanda… ací em vaig anar dues setmanes aprendre anglès, després d’Alemània havia de posar-me les piles en aquest idioma que sempre odiem al principi. Me’n vaig anar amb dos xics que no coneixia però sols falta fer-se un cafè per fer-te molt amics. Que verd que és tot allò, però també com plou! De veres algun dia para de ploure? Perquè cap dia que vaig estar vaig tindre tot un dia de solet.
A classe, quin patiment! En qui anava a entendre’m jo a classe? Italians, japonesos, alemanys, portuguesos…no se quantes nacionalitats eren a classe però quin impacte em vaig portar quan realment em vaig sentir que no podia parlar amb aquelles persones. Vaig aprendre el suficient per tindre més ganes de viatjar i més facilitat de poder comunicar-me en molta més gent!
El que més em va agradar és l’arquitectura clàssica que tenen als edificis i aquestes portes tan peculiars de color ben llamatius. Quin gran contrast que vaig trobar en aquesta ciutat.

Milán Abril 2009

La capital del disseny i la moda d’Itàlia! Allà anem el meu amic Hèctor i jo a Milà que no sabíem res, però compartim els mateixos amors amb el disseny. Tot va començar amb un concurs que ella va guanyar i com a premi tingué el viatge amb altra persona i em va convidar a mi. Que agraïda li estic perquè encara em puc quedar hores davant d’aquella catedral tan fascinant, poca gent parlava anglès i com comunicar-se en italià, vaig sentir que no podia en més idiomes de moment jeje però ja sabem el que diuen que el català és un poquet paregut i tot aclarit.
La fira del disseny, quina fira! I pensava que la de València era gran! No vaig poder veure-la sencera i milers d’objectes, innovacions, mobiliari, construcció que alberga aquesta fira i em vaig deixar coses, pensi tornar per poder recórrer–ho tot.

Polonia Setembre 2009

Polònia, qui anava a dir-me que seria el país que visitaria més voltes? Un poc més i no vaig aquest viatge, gràcies a un canvi de nom de billet vaig anar i quant em va ensenyar aquest país…tant per la seva historia, pels seus edificis, les seves tradicions, els seus horaris, el seu “fàcil” idioma, i també milers de casetes amb jardins per tot arreu.
El primer que vaig pensar, a veure la ciutat de dia: Per què tots els edificis estan negres? Pareix que fa poquets anys que passà tota la guerra, molts edificis per restaurar, una cosa que em torna boja, perquè ja puc caminar pel carrer que tardi dues hores en passar dues pomes! Tantes patologies per rehabilitar que vull treballar en tots ells.
Qué dir del camp de concentració, no tinc paraules. Eres altre quan eixes d’aquell lloc. Et preguntes si realment ha passat, però ja s’encarrega Polònia de recordar-ho. Te pots trovar pel carrer una placa en memòria de la gent que va morir a eixe carrer i així milers. Pensé que sempre ha d’estar present.
Els trens! Més antics i més preciosos que els que tenim ací a Espanya, tots pensarem el mateix, son igual que el que ix a la pel·lícula de Harry Potter, que meravella poder viatjar en un així.

Amsterdam i Brujas Agost 2010

 Imagen

La ciutat de les bicicletes! Que romanticona em pareix aquesta ciutat i com la gent és consciencia d’anar en bici i transport públic i no amb el cotxe. En una setmana que vaig estar em va sorprendre els diferents tipus de bicicletes que la gent té, cada persona construeix la seva bici a la seva vida, podies trobar en remolc per a xiquets per davant, per darrere, en cadiretes i cinturó, en gespa, en caputxa…I els llocs per aparcar-la? impressionants, milers i milers de bicis juntes encadenades entre elles, allà on mirares bicis, espai amb el carril bici, perquè no pots encantar-te ni dos segons, enseguida esta sonant el timbre que molestes el seu carril.
Els edificis tan pareguts als que vaig veure a Polònia, aquestos edificis de luxe que es troben als Canals amb les seves encantadores façanes amb gablet. Aquesta ciutat està plena de tresors arquitectònics per sorprendre als amants del disseny. Podem trobar molins, ponts elevats, edificis de l’escola d’Amsterdam y del disseny vanguardista.
Aquesta ciutat tot va resultar més fàcil per tindre ja un nivell minin d’angles i podies comunicar te sense problemes.

Malta Maig 2011

Malta, quants estudiants han anat aquesta ciutat per estudiar anglés? Moltíssims segur, un destí molt peculiar entre jóvens. Jo vaig anar un cap de semana per visitar a un amic que treballava allí. Si, pensé que si tens algún conegut fora d’Espanya has d’aprofitar l’ocasió per vore món.

Que bonicos els autobuses, llàstima que ja no estiguen, sols poder caminar  per aquesta illa es tot un plaer per als ulls. En Valleta et pots trovar molts castelles, palaus, museus y moltíssimes edificacions del barroc, me prenia el meu temps per observarles tots els detalls que tenen.

Les seves platjes de pedres, la seva aigua tan transparent, tan limpia… i com no vaig aprofitar per fer la meva primera inmersió en aquestes aigues amb ajuda del meu amic (instructor de buceig) Quin món que hi ha baix de nosaltres…

TALLIN (Estonia) Juliol 2011

Aquest viatge també aprofitat per visitar a un dels meus amics, acudirem un altre amic meu i jo aquesta ciutat desconeguda per mi abans Un cap de setmana ple de veure la ciutat vella, terrasses per tot arreu de cafeteries, restaurants, tendetes.
Al port tot d’edificis medievals, cafeteries i galeries d’art. L’edifici que més em va enamorar la Catedral de Alejandro Nevsky, una catedral ortodoxa, amb les seves cúples de ceba y el seu estil eclèctic arquitectònic. Al barri de Kalamaja hi ha cases de madera diferents a les que podem vore a les altres capitals europees.
El que més em va fascinar que una nit de festa, vàrem eixir d’una discoteca per anar a menjar alguna cosa i eren les 4 i poc del matí i el sol ja estava fora! Era de dia! Que estrany se’m va fer .
A l’hora de comunicar-se, pocs pocs problemes perquè parlaren la majoria de la gent en anglès.

 Seattle Juliol 2012

Imagen

La meva Seattle, que gran oportunitat I ben aprofitada que vaig tindre gràcies a la beca MEC (l’ultima) per poder visitar al meu gran amics Joaquín Bonet que treballa i viu allí, un mes ple de classes, d’activitats i llocs per veure.
Pot ser em va enamorar per ser una petita ciutat costanera, amb pocs gratacels que s’integren en els edificis de habitatges i al mateix temps en casetes de madera i jardins…tanta edificació diferent integrada amb el port era com la combinació perfecta. El gran Space Needle, si, eixe que ix a la serie de Anatomia de Grey, que ganes de veure’l i quina sorpresa veure com el construïren, tot un èxit! També el museu de Frank Ghery, em moria per poder entrar a observar i analitzar la seva estructura tan peculiar, que interessant com estan fets cada element constructiu d’aquest edifici.
Una ciutat on pots anar a tastar qualsevol menjar del món!, mai havia menjat tanta varietat en una mateixa ciutat. Però me quedi en la meva afició (addicció) al cafè, Starbucks, totalment enganxada i més ni menys que el primer Starbucks està al lloc més bonic de Seattle, al mercat Pike Place Market. El que més em va sorprendre? Una cafeteria Starbucks a cada cantó, si a cada cantó de cada carrer. Més no podia imaginar.
El més difícil de tot, la primera volta que eixia de casa tant de temps. Un mes que en tanta diferència horària és complicava la comunicació amb la família però quan ara tenim tanta tecnologia ens fa veure que estem be, que ho passem genial i que la família és posa negra de veure que no vull tornar a casa.
Pense tornar perquè em quedaren tantes coses per veure aquesta ciutat tan europea…

Nova York Any nou 2012-13

Imagen

Puc dir: Somni fet realitat, sí. Quin somni més bonic que he pogut fer fins ara, tants edificis per veure, d’arquitectes que he estudiat, tants museus, tantes coses i més en nadal per veure que sols vaig visitar la meitat, així que sols em queda tornar en primavera per conèixer aquesta Nova York en bons colors.
Què dir d’ella que no puguem saber ja, em vaig sentir com en casa, la gent en presa a treballar, mil llocs on poder desconnectar, edificis històrics, milers de nacionalitats, realment et pots avorrir?
Sols desitgi poder viure dos anys mínim aquesta gran ciutat, per tot el que té, per poder apreciar i enamorar-me més d’ella. Senc que no vull acabar de conèixer-la i per això sempre em deixaré alguna cosa per veure i poder tornar. És el meu escondit per aquells dies que vull desconnectar de tot.

Erasmus Polonia Setembre-Febrer 2013/2014

I ací estic, d’erasmus a Polònia. Pot ser pel que vaig sentir per tots aquells edificis, per l’escola de destí, per tindre a una persona important ací, però encantada de poder conèixer tota Polònia de nord a sur. I encara em posse per alguna reforma que veig al meu edifici. Una manera diferent de construir, pel clima, per les estructures,. Pot ser perquè m’agrada la seva construcció de madera, o de pedra que tenen, pot ser perquè es diferent i la veig interessant que encara vull restaurar cada edifici que veig, tan preciosos que no poden estar així.
Erasmus, una xicoteta experiència que et fa gran canvis en la teva vida, canvies la forma de vore les coses, de viure, d’entendre allò que no entenies, coneixes a tanta fent que sols vull poder visitar-los a tots quan acabe la meva estància.

CONCLUSIÓ

Ara estic d’erasmus per 4 mesos i quan torne a la terra em toca fer el projecte final, una porta per poder eixir a treballar fora, que és el meu somni. Treballar en rehabilitacions d’edificis antics, perquè rehabilitacions i no edificis d’obra nova? Clar que no m’importa treballar a obra nova, però em pareix tan important tornar la vida a l’edifici que està malament, es com tornar a renàixer un espai nou, s’ha de començar a recrear espais per a les noves generacions en llocs abandonats, en edificis que no veuen futur. No és bo tanta construccions nova.
A banda també restaure mobles antics que queden meravellosos i pareixen nous però en una bona historia enrere que els de la tenda no tenen.
La meva conclusió després de tots aquests viatges, és que sempre que puguis viatjar ho ha de fer, conèixer món, començar apreciar el que tens, perquè sols aprecies el que tens quan estàs lluny, quan vius en altres situacions. Sempre em senc com si estigués dalt d’una muntava i vera tot allà baix i el que pensava que eren problemes, ara em pareixen coses sense importància. Així que si, viatjar canvia a la persona, tots necessitem viatjar i començar a estimar tot el que no veiem quan estem a casa.

Anuncios

Un pensamiento en “Nora Recatalà: “No entenc com la gent no valora el que té”

  1. Hola Nora. Enhorabona per tot el que has viscut fins ara. Es nota que estas molt contenta amb la teva vida i molt ilusionada. No n’ hiá que parar mai de creiser. ANIMO y a seguir així.
    Y enhorabona també a Jessica per la publicació. Besets.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s